Ramon Erra porta el Far West Gitano a la Biblioteca de Perafita

Ramon Erra, l'escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol, va participar a la tertúlia del darrer Club de Lectura de Perafita, el passat divendres 10 de març. Una quinzena de persones havíem llegit la seva última novel·la, Far West Gitano, 9 de les quals vam gaudir amb un llarg debat. La història presenta una família de gitanos establerta en una ciutat de Catalunya Nord, que decideix tornar als orígens nòmades. El debat va ser molt interessant...

Passió gitana
Tal com va explicar Erra, aquest llibre és un homenatge als gitanos, com una "elegia". Des de sempre s'ha interessat per aquest poble sense pàtria, i amb memòria curta, ja que la seva història no consta enlloc i només passa de pares a fills. Un poble en extinció... En part, per les dificultats que comporta la vida nòmada. El llibre les mostra amb humor i realisme.
Els personatges de la novel·la ens permeten endinsar-nos en les diferents estirps gitanes. Per una banda hi ha el Ramonet, el pare de la família, i la seva germana Tati, descendents dels nòmades "manouche". Per l'altra hi ha la Celos, la mare, que ha viscut sempre a la Barriada de la ciutat. Els seus fills són l'última generació, que són gitanos perquè els seus pares ho són, però que es plantegen com volen viure...
Es nota que l'autor ha investigat sobre el tema. Com diu, va arribar un moment que en passar per una ciutat "semblava que tingués un radar per trobar els gitanos". Erra ens explica vàries anècdotes que s'ha trobat en aquesta "investigació". Com un dia, que va passar pel mig d'un campament de gitanos de bona vida, que vivien en caravanes luxoses "tenien televisions gegants i em demanaven 1 €".
Els temps han canviat.

Una narració àgil
Totes les assistents van destacar la manera d'escriure d'Erra, amb paraules molt nostrades i un estil que "fa de bon llegir". En el transcurs del llibre es barreja la 1a persona amb la 3a, com si es tractés d'una conversa oral. Com va explicar ell mateix, és un recurs que utilitza per simbolitzar la "veu social", com si algú expliqués i valorés la historia. També introdueix elements del francès, com el "pas" i algunes paraules com "putain". Com diu, alguns entesos l'han felicitat per la manera com ha reproduït el llenguatge. Tanmateix, en aquest camp no ha pretès ser realista, i va dotar el text amb aquest estil per caracteritzar millor els personatges i situar el lector.
La història és una road-movie farcida d'episodis que ens permeten conèixer els personatges. El tema central és el viatge en sí, la família, i la "llibertat" de la vida nòmada. Com vam dir, aquestes ganes de fugir, d'emprendre un viatge lliure, la tenim tots!

Rerefons del Lluçanès
Poder comptar amb l'autor del llibre, ens va permetre conèixer detalls ben propers de l'obra... Si bé cada vegada hi ha menys gitanos que passen pel Lluçanès, fins fa ben poc, era comú que de tant en tant rondessin ben a la vora per aquestes contrades.
En un moment es parla de la riera Lluçanesa, lloc on la família fa parada. Com va reconèixer Erra, i altres lectores, al costat del riu, era un lloc habitual on feien parada els gitanos. Poc després, la família s'atura al restaurant de la Vilma, una argentina apassionada de la música (un homenatge a la Kin de la Primitiva?).
Al llibre també hi apareix el lloc on va haver-hi la mort d'un gitano, lloc assenyalat amb una creu. Aquest indret va ser reconegut. Prop de Santa Eulàlia, en un racó amagat, també hi ha una creu: la creu del Mateu, un gitano ben conegut, també pels perafitencs i perafitenques. Una de les presents el recordava vivament. De fet, en el número 33 del Full d'Història i Memòria de Perafita, se'n parla: "en Mateu Reyes era la figura més esperada per la canalla: no s’afaitava, portava els cabells llargs, semblava un crist!". Com diu més endavant, se'l van carregar els nacionals. Quina gran tasca, la dels historiadors perafitencs. Gràcies a la seva feina vam poder fer màgia, i una lectura es va fer realitat:

Mateu Reyes. Foto publicada al número 55 del Full d'Història i Memòria de Perafita._F:Fortià Vinyeta 

I així, parlant del llibre, dels gitanos, i de la vida van haver passat dues hores de club de lectura ben entretingudes! Gràcies Ramon i lectores!

 

 

 

CLUBS DE LECTURA/FEBRER

Biblioteca d'Olost

club lectura la fonda

Avui, divendres ens reunim a la fonda per parlar de La clivella de Doris Lessing, novel·la fascinant i seductora, en la que l'autora s’encara directament amb els temes que han inspirat gran part de la seva escriptura prèvia: com s'ho fan els homes i les dones, dos éssers semblants i alhora completament diferents, per viure frec a frec en el món, i com les enutjoses particularitats del gènere afecten tots els aspectes de la nostra vida. Un vell senador romà a l’ultima etapa de la vida s’embranca en el que probablement serà la seva última temptativa: contar de nou la història de la creació de la humanitat. Explica la història de Les Clivelles, una antiga comunitat de dones que viuen en un paratge marí, agrest i paradisíac, en els confins d’una vall al peu d’una muntanya imponent. Les Clivelles no tenen ni necessitat ni coneixement dels homes -controlen la natalitat, com les marees que els llepen els peus, amb els cicles de la lluna, i només pareixen nadons femella. Però amb el naixement inesperat d'una criatura estranya -un nen-, l’harmonia d’aquesta comunitat asexual, tot d'un plegat, es veu amenaçada."Doris Lísing té una sensibilitat especial per les vulnerabilitats específiques dels joves i els vells. I els seus retrats de les relacions humanes són d’una bellesa sorprenent". (The Times)

Biblioteca d'Olost

El club de lectura el Casal llegeix la Mala dona de Mar Pastor basada en els esgarrifosos fets que ara fa cents anys van succeir a Barcelona i que l’autor fa reviure en aquesta magnífica novel•la de gènere negre. El referent de carn i òssos és l'Enriqueta Martí, una dona que segrestava nens, els sagnava i els esbudellava, i després en feia pomades i infusions amb les què traficava. Coneguda com la «vampira del carrer Ponent» per les seves pràctiques abominables, el seu cas va acabar destapant tota una trama fosca de perversió de menors que esquitxava algunes personalitats de la ciutat.

Marc Pastor (Barcelona, 1977), diplomat en Criminologia i Política Criminal i integrant de la policia científica dels Mossos d’Esquadra, s'ha inventat un inspector expeditiu i dur, de la vella escola, en Moisés Corvo. Ell i el seu company Juan Malsano seran els encarregats d'anar avançant en la investigació, per molt perillosa que es torni, i fins i tot quan els arriben ordres «de dalt» perquè deixin de «ficar el nas on no els demanen».

Retrat de l'artista adolescent

Biblioteca d'Olost

Club de Lectura La Fonda
divendres, 24 , a le 22h a la Fonda .
James Joyce Retrat de l'artista adolescent, 1916

La història narra la infància i joventut de Stefan Dedalus , el jove protagonista de la novel·la. El recorregut sinuós que el protagonista fa des de la infància com a nen sumís i obedient fins arribar a la joventut, passant per diverses etapes des de jove pecaminós a devot catòlic fins, després d’un debat profund i emotiu, a defer-se de tots els prejudicis religiosos , de la seva educació tradicional , del pes del nacionalisme irlandès per a poder arribar a ser com ell vol.

James Joyce (1882-1941)

fou un poeta i escriptor irlandès , generalment considerat un dels més influents del segle XX . Se'l coneix especialment per les narracions de Dublinesos ( 1914 ) i les novel·les Retrat de l'artista adolescent ( 1916 ), Ulisses ( 1922 ) i Finnegans Wake ( 1939 )

Xerrada sobre Pere Quart

TERTÚLIA TERRES DE LLOGUER A LLUÇÀ

En aquesta ocassió us convidem a llegir la novel·la de l'Antoni Pladevall "Terres de lloguer".

"Terres de lloguer retrata l'univers humà, el paisatge, la parla i les formes de vida pròpies de la nostra pagesia en el decurs dels últims 50 anys"

L'11 de novembre a les 20h tindrem la oportunitat de compartir la tertúlia amb el seu autor, l'Antoni Pladevall, a la biblioteca de Lluçà (Santa Eulàlia de Puig-oriol).

Ja podeu recollir el vostre exemplar a la biblioteca!!

aquest mes llegim a Carson Mc Cullers

Aquest mes llegim El cor és un caçador solitari de Carson McCullers en traducció al català de Ramon Folch i Camarasa.

Carson McCullers va néixer l’any 1917 a Columbus (Georgia) i morí a Nova York l’any 1967 després de cinquanta anys marcats per una malaltia crònica i l’amor apassionat. Junt amb Faulkner i Flannery O’Connor està considerada com la millor representant de la literatura del sud d’Estats Units. La seva obra comprèn tres novel·les curtes i un grapat de contes que figuren entre el millor que s’ha escrit mai .
L' escriptora Anna Maria Moix escriu en realació a la novel·la :
En morir, Carson McCullers té cinquanta-dos anys, i en fa trenta-tres que es va fer famosa amb una novel·la que començava com un conte per infants: " A la ciutat hi havia dos muts i sempre anaven plegats. Cada dia, al matí, sortien de la casa on vivien i feien cap a la feina, de bracet. Era "el Cor és un caçador solitari ", massa cruel per ser un conte per infants; però poseïdora d'un encant, d'una màgia poètica de què, en l'época que fou publicada, ja només gaudien algunes obres clássiques d'alguns géneres literaris quasi perduts.
El cor es un caçador solitari és la historia d'el senyor Singer, el mut en el qual tots creuen trobar la única persona capaç d'entendre'ls , malgrat que mai no parli i i Mick Miller , autora d'una cançó titulada " Això que vull i no sé què és" .

Delicioso suicidio en grupo

Publica un missatge

Delicioso suicidio en grupo de l'escriptor finlandès Arto Paasilina és el llibre que llegirem pel mes de juny. El club de lectura la Fonda es troba el primer divendres de mes a la fonda Sala d'Olost, a les 10 de la nit. Si voleu llegir aquest divertit llibre per parlar-ne després, veniu a buscar un exemplar a la biblioteca.

"Lo mas importante en esta vida es la muerte, y ni siquiera ésta es realmente importante"