Club de lectura Casal d’Olost
Aquest mes de març llegim “La buena tierra” de l’escriptora nord-americana Pearl S. Buck ( 1982-1973) més coneguda per la 
seva primera novel·la Vent de l’est , vent de l’oest .
“La buena tierra” (The Good Earth) fou publicada l’any 1931 i guardonada amb el premi Pulitzer de Literatura (1932). L’any 1937 el director de cine Sidney Franklin en va realitzar una versió cinematogràfica que va obtenir dos Premis Oscar : Millor actriu (Luise Rainer) i millor fotografia.
“La buena tier
ra” és el primer volum d’una trilogia completada amb “Els fills de Wang Lung” i “ La Família dispersa”.
La novel·la és un viatge a la Xina mil·lenària on encara pul·lulen el bandits i les condicions de vida són molt dures per la gent humil . Amb un llenguatge senzill, simple i directa l’autora narra la vida de Wang Lung , un humil pagès dedicat a conrear la terra i a cuidar del seu pare, en un petit llogaret de la Xina. El camp ho és tot; és el tema central del llibre. Les dones són tractades com objectes de valor i els fills com a peces d’intercanvi.
Nosaltres la llegim en castellà , no sabem si ha estat traduïda al català. 
Fragment de The Good Earth, en català (La bona terra) (1931)
Era el dia de les noces de Wang Lung. En els primers instants, a l’obrir els ulls en la foscor de les cortines que envoltaven el seu llit, no pogué explicar-se perquè aquella albada li semblava diferent de les altres.
El silenci regnant en la casa només era destorbat per la dèbil tos entre-tallada del seu vell pare, la habitació del qual restava oposada a la de Wang Lung, de l'altra cantó de la habitació central.
El primer soroll que s'escoltava a la casa tots els matins, era la tos de l'ancià.Wang Lung l'escoltava generalment ajagut al llit, romanent així fins que l'escoltava més a prop i la porta de la habitació dels seu pare girava sobre les frontisses de fusta.
Però aquest matí no esperà. Donà un salt i corregué les cortines del seu llit.
Era una aurora ombrívola i vermella. I a través d'un forat quadrat que a vegades feia la feina de finestra, on tremolava un paper fet tires, fulgurava un cel bronzí.
Wang Lung s'encaminà cap el forat i arrancà el paper, mormolant: És primavera i no necessito això.
de Salvador a través de la simbologia de la Pell de Brau. Rosa de manera molt didàctica explica que Espriu amb els poemari de la Pell de brau pretenia construir un diàleg poètic amb als intel·lectuals espanyols sobre Espanya però fou fallit perquè no hi va haver resposta per part d'aquells . Els assistents a la xerrada, una trentena en total, eren de diversos pobles de la comarca. Una vegada més, actes com aquest fan possible la cultura al LLuçanes. Recordem que aquest acte forma part del Cicle Literari del Correllengua que cada any l'associació organitza per conèixer l'obra d'un escriptor en llengua catalana i que el 2010 es va dedicar a Salvador Espriu. En el cicle hi participa la xarxa de biblioteques del Lluçanès a traves dels seus clubs de lectura.
