dimecres, 24 de maig del 2017
dimecres, 17 de maig del 2017
aprendre a fer sabó per rentar roba a màquina
BIBLIOLOST: aprendre a fer sabó per rentar roba a màquina
BIBLIOLOST CENTRE CIVIC
EXPOSICIÓ PUIG CIUTAT A OLOST
L'exposició, gentilesa d'Àngels Pujols, viatge per al LLuçanàs a traves de les Biblioteques,´ de la comarca . Després d'una estada a la Biblioteca de Perafita, ha fet el salt a la d'Olost a on hi restarà fins el 5 de juny .
Consta de 5 plafons explicatius sobre el (1) Jaciment arqueològic,(2) el sistema defensiu i accessos,(3) zones excavades I,(4) zones excavades II,(5) el final de Puig ciutat i (6)com treballem.
Podeu visitar-la en horari de tardes de dilluns a divendres de 4 a 8h
dijous, 11 de maig del 2017
BIBLIOTECA DEL CENTRE CIVIC OLOST
L'espai GUAITA de TOM MORLEY. RETRAT . (OLI SOBRE TELA/ 25X30CM)
l espai Guaita és una paret del Centre Cívic , ubicada al costat de la Biblioteca, on cada mes s' exposa una obra artística.
El mes de maig exposem un Retrat de Tom Marley.
Tom Morley es forma a Londres a l'escola de Belles arts en l'especialitat d'escultura. Des d'alehores treballa en el camp expressiu i a traves de diferents tècniques.
El seu recórregut com artista és llarg. Ha realitzat totems, talles de fusta .També escultura en pedra natural i policromada. Disseny i realització de jardins i patis. Murals. Afició i reparació de pianos. Construcció d'instruments de música popular. Art funerari.
Actualment estudia Lutieria i repara contrabaixos. També realitza retrats a l'oli per encàrrec .
El retrat que presentem a l'espai GUAITA és un primer pla d'una cara androgina amb una mirada penetrant . El seus colors son foscos i els traç es fort.
dimarts, 9 de maig del 2017
BIBLIOLOST LECTURA
els clubs de lectura DE LA BIBLIOTECA D'OLOST tenen una pàgina a facebook on s'anota els llibres que llegeixen i els horaris de trobada
https://www.facebook.com/Bibliolost-Lectura-1797071560567219/
els clubs de lectura DE LA BIBLIOTECA D'OLOST tenen una pàgina a facebook on s'anota els llibres que llegeixen i els horaris de trobada
https://www.facebook.com/Bibliolost-Lectura-1797071560567219/
divendres, 5 de maig del 2017
dijous, 4 de maig del 2017
Subi i Anna presenten Ut el Mamut a la Biblioteca de Perafita
L’il·lustrador
i l’escriptora van explicar-nos 4 contes dibuixats, el passat 26 d'abril. Mentre l’Anna els narrava,
el Subi els dibuixava. El resultat el podeu veure a la biblioteca!
L’il·lustrador i l’escriptora,
de Sant Boi de Lluçanès, van venir a la biblioteca a presentar el seu últim
conte, Ut el Mamut. Seguidament també
ens van explicar els contes Quina capsa!,
Quina olla i l’adaptació de El llibre de les bèsties, de Ramon Llull.
Una quinzena de nens i nenes
de totes les edats, i alguns pares i mares, van gaudir dels Contes Dibuixats.
El primer explicava com seria tenir un mamut de mascota, el segon i tercer
feien volar la imaginació per comprovar que les capses i les olles es poden convertir en moltes coses. L’últim, explicava una faula d’animals.
El talent dels artistes de
Sant Boi es pot continuar assaborint a la biblioteca, amb els dibuixos
que va fer el Subi durant la tarda, o amb algun dels nombrosos contes que hi ha d'ells a la biblioteca. Una bona tarda de contes, d’imaginació i creativitat, gràcies al
Subi i l’Anna!
dijous, 20 d’abril del 2017
Certamen Literari 2017
Del 24 d'Abril al 12 de Maig estaran exposats els treballs del XII Certamen Literari que s'ha organitzat a les escoles de Prats de Lluçanès
El tema d'enguany està dedicat a la "Música". Hi han participat: l'Escola Lluçanès, Fedac-Prats i l'Escola Bressol La Pitota
El tema d'enguany està dedicat a la "Música". Hi han participat: l'Escola Lluçanès, Fedac-Prats i l'Escola Bressol La Pitota
| Certamen Literari.Sant Jordi 2017 | Prats de Lluçanès |
CAMPANYA DE REUTILITZACIÓ DEL LLIBRE USAT
DEL 24 D’ABRIL AL 12 DE MAIG
En motiu de la diada de "Sant Jordi", la Biblioteca Municipal de Prats de Lluçanès, comença la Campanya d'Intercanvi de llibres:
" Volem donar una segona oportunitat als llibres que no volem i recuperar el llibre antic"
Durant aquests dies intercanviarem llibres amb els lectors que ho desitgin
Bon Sant Jordi 2017
dijous, 23 de març del 2017
Ramon Erra porta el Far West Gitano a la Biblioteca de Perafita
Ramon Erra, l'escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol, va participar a la tertúlia del darrer Club de Lectura de Perafita, el passat divendres 10 de març. Una quinzena de persones havíem llegit la seva última novel·la, Far West Gitano, 9 de les quals vam gaudir amb un llarg debat. La història presenta una família de gitanos establerta en una ciutat de Catalunya Nord, que decideix tornar als orígens nòmades. El debat va ser molt interessant...
Passió gitana
Tal com va explicar Erra, aquest llibre és un homenatge als gitanos, com una "elegia". Des de sempre s'ha interessat per aquest poble sense pàtria, i amb memòria curta, ja que la seva història no consta enlloc i només passa de pares a fills. Un poble en extinció... En part, per les dificultats que comporta la vida nòmada. El llibre les mostra amb humor i realisme.
Els personatges de la novel·la ens permeten endinsar-nos en les diferents estirps gitanes. Per una banda hi ha el Ramonet, el pare de la família, i la seva germana Tati, descendents dels nòmades "manouche". Per l'altra hi ha la Celos, la mare, que ha viscut sempre a la Barriada de la ciutat. Els seus fills són l'última generació, que són gitanos perquè els seus pares ho són, però que es plantegen com volen viure...
Es nota que l'autor ha investigat sobre el tema. Com diu, va arribar un moment que en passar per una ciutat "semblava que tingués un radar per trobar els gitanos". Erra ens explica vàries anècdotes que s'ha trobat en aquesta "investigació". Com un dia, que va passar pel mig d'un campament de gitanos de bona vida, que vivien en caravanes luxoses "tenien televisions gegants i em demanaven 1 €".
Els temps han canviat.
Una narració àgil
Totes les assistents van destacar la manera d'escriure d'Erra, amb paraules molt nostrades i un estil que "fa de bon llegir". En el transcurs del llibre es barreja la 1a persona amb la 3a, com si es tractés d'una conversa oral. Com va explicar ell mateix, és un recurs que utilitza per simbolitzar la "veu social", com si algú expliqués i valorés la historia. També introdueix elements del francès, com el "pas" i algunes paraules com "putain". Com diu, alguns entesos l'han felicitat per la manera com ha reproduït el llenguatge. Tanmateix, en aquest camp no ha pretès ser realista, i va dotar el text amb aquest estil per caracteritzar millor els personatges i situar el lector.
La història és una road-movie farcida d'episodis que ens permeten conèixer els personatges. El tema central és el viatge en sí, la família, i la "llibertat" de la vida nòmada. Com vam dir, aquestes ganes de fugir, d'emprendre un viatge lliure, la tenim tots!
Rerefons del Lluçanès
Poder comptar amb l'autor del llibre, ens va permetre conèixer detalls ben propers de l'obra... Si bé cada vegada hi ha menys gitanos que passen pel Lluçanès, fins fa ben poc, era comú que de tant en tant rondessin ben a la vora per aquestes contrades.
En un moment es parla de la riera Lluçanesa, lloc on la família fa parada. Com va reconèixer Erra, i altres lectores, al costat del riu, era un lloc habitual on feien parada els gitanos. Poc després, la família s'atura al restaurant de la Vilma, una argentina apassionada de la música (un homenatge a la Kin de la Primitiva?).
Al llibre també hi apareix el lloc on va haver-hi la mort d'un gitano, lloc assenyalat amb una creu. Aquest indret va ser reconegut. Prop de Santa Eulàlia, en un racó amagat, també hi ha una creu: la creu del Mateu, un gitano ben conegut, també pels perafitencs i perafitenques. Una de les presents el recordava vivament. De fet, en el número 33 del Full d'Història i Memòria de Perafita, se'n parla: "en Mateu Reyes era la figura més esperada per la canalla: no s’afaitava, portava els cabells llargs, semblava un crist!". Com diu més endavant, se'l van carregar els nacionals. Quina gran tasca, la dels historiadors perafitencs. Gràcies a la seva feina vam poder fer màgia, i una lectura es va fer realitat:
I així, parlant del llibre, dels gitanos, i de la vida van haver passat dues hores de club de lectura ben entretingudes! Gràcies Ramon i lectores!
Passió gitana
Tal com va explicar Erra, aquest llibre és un homenatge als gitanos, com una "elegia". Des de sempre s'ha interessat per aquest poble sense pàtria, i amb memòria curta, ja que la seva història no consta enlloc i només passa de pares a fills. Un poble en extinció... En part, per les dificultats que comporta la vida nòmada. El llibre les mostra amb humor i realisme.
Els personatges de la novel·la ens permeten endinsar-nos en les diferents estirps gitanes. Per una banda hi ha el Ramonet, el pare de la família, i la seva germana Tati, descendents dels nòmades "manouche". Per l'altra hi ha la Celos, la mare, que ha viscut sempre a la Barriada de la ciutat. Els seus fills són l'última generació, que són gitanos perquè els seus pares ho són, però que es plantegen com volen viure...
Es nota que l'autor ha investigat sobre el tema. Com diu, va arribar un moment que en passar per una ciutat "semblava que tingués un radar per trobar els gitanos". Erra ens explica vàries anècdotes que s'ha trobat en aquesta "investigació". Com un dia, que va passar pel mig d'un campament de gitanos de bona vida, que vivien en caravanes luxoses "tenien televisions gegants i em demanaven 1 €".
Els temps han canviat.
Una narració àgil
Totes les assistents van destacar la manera d'escriure d'Erra, amb paraules molt nostrades i un estil que "fa de bon llegir". En el transcurs del llibre es barreja la 1a persona amb la 3a, com si es tractés d'una conversa oral. Com va explicar ell mateix, és un recurs que utilitza per simbolitzar la "veu social", com si algú expliqués i valorés la historia. També introdueix elements del francès, com el "pas" i algunes paraules com "putain". Com diu, alguns entesos l'han felicitat per la manera com ha reproduït el llenguatge. Tanmateix, en aquest camp no ha pretès ser realista, i va dotar el text amb aquest estil per caracteritzar millor els personatges i situar el lector.
La història és una road-movie farcida d'episodis que ens permeten conèixer els personatges. El tema central és el viatge en sí, la família, i la "llibertat" de la vida nòmada. Com vam dir, aquestes ganes de fugir, d'emprendre un viatge lliure, la tenim tots!
Rerefons del Lluçanès
Poder comptar amb l'autor del llibre, ens va permetre conèixer detalls ben propers de l'obra... Si bé cada vegada hi ha menys gitanos que passen pel Lluçanès, fins fa ben poc, era comú que de tant en tant rondessin ben a la vora per aquestes contrades.
En un moment es parla de la riera Lluçanesa, lloc on la família fa parada. Com va reconèixer Erra, i altres lectores, al costat del riu, era un lloc habitual on feien parada els gitanos. Poc després, la família s'atura al restaurant de la Vilma, una argentina apassionada de la música (un homenatge a la Kin de la Primitiva?).
Al llibre també hi apareix el lloc on va haver-hi la mort d'un gitano, lloc assenyalat amb una creu. Aquest indret va ser reconegut. Prop de Santa Eulàlia, en un racó amagat, també hi ha una creu: la creu del Mateu, un gitano ben conegut, també pels perafitencs i perafitenques. Una de les presents el recordava vivament. De fet, en el número 33 del Full d'Història i Memòria de Perafita, se'n parla: "en Mateu Reyes era la figura més esperada per la canalla: no s’afaitava, portava els cabells llargs, semblava un crist!". Com diu més endavant, se'l van carregar els nacionals. Quina gran tasca, la dels historiadors perafitencs. Gràcies a la seva feina vam poder fer màgia, i una lectura es va fer realitat:
 |
| Mateu Reyes. Foto publicada al número 55 del Full d'Història i Memòria de Perafita._F:Fortià Vinyeta |
I així, parlant del llibre, dels gitanos, i de la vida van haver passat dues hores de club de lectura ben entretingudes! Gràcies Ramon i lectores!
dimarts, 7 de març del 2017
Un conte colorista i especial
Un conte biogràfic molt colorista i especial, que parla de la creació artística, la inspiració i de com, fer el que ens agrada, ens fa sentir bé i mantener-nos vius.
dimarts, 31 de gener del 2017
Presentació del llibre a la biblioteca de Prats de Lluçanès
Basc per a Catalanoparlants (o de com dues llengües tan diferents s'assemblen tant)FERNÁNDEZ Beatriz
PINEDA Anna
Si heu obert aquest llibre
per qualsevol pàgina, ja us haureu adonat que, de fet, no es tracta d’un típic
manual de gramàtica. El llibre que teniu a les mans conté, és clar, nocions de
gramàtica del basc, però no és només això, ni de bon tros. Hi trobareu una bona
dosi de passatges novel·lats, referències històriques i culturals, tastets de
gastronomia… i més! Tot plegat per endinsar-vos, de manera entretinguda, en el
funcionament de la llengua basca, guiats per la ploma amena i alhora rigorosa
de la professora Beatriz Fernández, amb l’ajut de la lingüista Anna Pineda, que
ha traduït i adaptat per al públic catalanoparlant aquest llibre. De fet, tal
com es llegeix al subtítol de l’obra, els lectors s’adonaran que el
funcionament d’una llengua aparentment tan llunyana i diferent com el basc és,
en el fons, molt semblant al funcionament del català. Es tracta, en definitiva,
de descobrir, llegint, que la gramàtica basca i la catalana s’assemblen més del
que hauríem pogut imaginar, com, de fet, s’assemblen les gramàtiques de totes
les llengües
dilluns, 16 de gener del 2017
Recomanació llibre - gener 2017
Cap a les estrelles
Daniel Montañà Buchaca
«Encara que tinguis els ulls
tancats i no puguis dir res, estic segur que em sents, Joan, amic meu, i
que aquestes cançons seran un bàlsam que t’ajudarà a recuperar-te. Com
sempre, només depens de tu mateix i de la teva capacitat de
supervivència i il·lusió. El record del passat serà la punta de llança
que ens durà a enfocar de nou el futur. Perquè, com tu saps, molts dels
nostres ja han marxat per no tornar. Sempre els envoltarà el misteri...»«En aquests poblets de la Provença, amb la Kitten al costat, sóc feliç. Molt feliç. Estic enamorat. De vegades, a la terrassa d’un bar, algú em demana si pot agafar la cadira on està asseguda la Kitten. Els engego, perquè jo la veig. Sento que ella m’estima a la seva manera i això sol ja és important. Viure el moment que la vida ens dóna. Sense res més. Sense explicacions gaire profundes.»
Daniel Montañà Buchaca
Daniel Montañà Buchaca (Berga, 1956). Metge, historiador i escriptor. Ha obtingut el Premi Avui de Periodisme (1989), el primer accèssit del Premi d’història “Pere Tomic” del Consell Comarcal del Berguedà (1991), el Premi Medicina i Societat Comarcal de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1993), el Premi “Jaume Aiguade i Miró” de Divulgació i Educació Sanitàries (2000) i el Premi Història de la Farmàcia Catalana (2006). Ha sigut president de l’Associació Cultural El Vilatà de Gironella (Berguedà) i vicepresident de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal. És autor i coautor de més d’una vintena de llibres d’història, i ha escrit els contes Kitten (dins Parnassius Apollo. Relats de l’Alt Pirineu, 2002 i 2006, edició de bibliòfil) i el conte infantil Sicona, la formiga (2008).dimecres, 19 d’octubre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)