XARXA DE BIBLIOTEQUES DEL LLUÇANÈS

El bloc de les biblioteques del Lluçanès.

dijous, 10 de març del 2011

Club de lectura Casal d'Olost

Club de lectura Casal d’Olost

Aquest mes de març llegim “La buena tierra” de l’escriptora nord-americana Pearl S. Buck ( 1982-1973) més coneguda per la seva primera novel·la Vent de l’est , vent de l’oest .

“La buena tierra” (The Good Earth) fou publicada l’any 1931 i guardonada amb el premi Pulitzer de Literatura (1932). L’any 1937 el director de cine Sidney Franklin en va realitzar una versió cinematogràfica que va obtenir dos Premis Oscar : Millor actriu (Luise Rainer) i millor fotografia.

“La buena tierra” és el primer volum d’una trilogia completada amb “Els fills de Wang Lung” i “ La Família dispersa”.

La novel·la és un viatge a la Xina mil·lenària on encara pul·lulen el bandits i les condicions de vida són molt dures per la gent humil . Amb un llenguatge senzill, simple i directa l’autora narra la vida de Wang Lung , un humil pagès dedicat a conrear la terra i a cuidar del seu pare, en un petit llogaret de la Xina. El camp ho és tot; és el tema central del llibre. Les dones són tractades com objectes de valor i els fills com a peces d’intercanvi.

Nosaltres la llegim en castellà , no sabem si ha estat traduïda al català.

Fragment de The Good Earth, en català (La bona terra) (1931)

Era el dia de les noces de Wang Lung. En els primers instants, a l’obrir els ulls en la foscor de les cortines que envoltaven el seu llit, no pogué explicar-se perquè aquella albada li semblava diferent de les altres.
El silenci regnant en la casa només era destorbat per la dèbil tos entre-tallada del seu vell pare, la habitació del qual restava oposada a la de Wang Lung, de l'altra cantó de la habitació central.
El primer soroll que s'escoltava a la casa tots els matins, era la tos de l'ancià.Wang Lung l'escoltava generalment ajagut al llit, romanent així fins que l'escoltava més a prop i la porta de la habitació dels seu pare girava sobre les frontisses de fusta.
Però aquest matí no esperà. Donà un salt i corregué les cortines del seu llit.
Era una aurora ombrívola i vermella. I a través d'un forat quadrat que a vegades feia la feina de finestra, on tremolava un paper fet tires, fulgurava un cel bronzí.
Wang Lung s'encaminà cap el forat i arrancà el paper, mormolant: És primavera i no necessito això.